Supernova 2023
Supernova 2023
SESSIÓ SUMIKO HANEDA
L’obra de la cineasta japonesa Sumiko Haneda (Dalian, 1926) està sent recuperada internacionalment els darrers anys. Focalitzada en el camp documental, és una directora pionera al seu país en una època on l’accés a la direcció de films era un fet més que excepcional per a una dona. La seva trajectòria va estar inicialment vinculada a la històrica productora Iwanami i, posteriorment, va prosseguir com a cineasta independent. El seu territori cinematogràfic és prolífic, amb films relacionats amb la naturalesa o amb les les arts i tradicions japoneses o l’àmbit social.
Recentment, grups de recerca i espais d’exhibició com el Cinema Ritrovato de Bologna o el Jeu de Paume de París, han posat al dia el seu rellevant llegat i han contextualitzat la seva valuosa trajectòria. El festival La Inesperada mostrarà dues de les seves pel·lícules més emblemàtiques acompanyant la projecció de la conversa Introducció als documentals de Haneda Sumiko amb dos investigadors especialitzats en la seva obra i responsables, en bona part, de la seva recuperació, com són Marcos Pablo Centeno i Irene González-López.
Lloc: Filmoteca de Catalunya Data: dissabte 4/3, amb conversa, a les 18:00 i diumenge 5/3 a les 20:00
Comprar entrades
Sessió realitzada amb el suport de:
Proyecto I+D El boom cultural japonés y surcoreano en España: aspectos culturales, políticos y socioeconómicos PID2021-122897NB-I00 financiado por MCIN/AEI /10.13039/501100011033 / FEDER, UE.
KODAI NO BI / LA BELLESA DE LES ANTIGUITATS
Direcció: Sumiko Haneda País i any: Japó, 1958 Durada: 22′ Idioma: japonès, subtítols català. Format: 16mm
Comentari: “Aquesta pel·lícula, que va ser encarregada pel Museu Nacional de Tòquio, és considerada per alguns experts com l’obra mestra de Sumiko Haneda al seu període Iwanami. És una de les diverses pel·lícules en què va documentar els tresors artístics antics i clàssics del país. Es centra en la col·lecció d’art del museu de les primeres èpoques de la (pre)història del Japó, inclosa la ceràmica i les vistoses figures de terracota conegudes com a haniwa. Els detalls curosament enquadrats, la il·luminació precisa i els moviments exploratoris de la càmera il·luminen la bellesa i el caràcter distintiu de les obres d’art”. (Alex Jacoby, Johan Nordström, Cinema Ritrovato)
Usuzumi no sakura / EL CIRERER DE FLORS GRISES
Direcció: Sumiko Haneda. País i any: Japó, 1977. Durada: 42′. Idioma: japonès, subtítols anglès i català. Format: 16mm
Comentari: “A partir dels 45 anys, vaig tenir l’oportunitat de produir obres que realment eren meves. Així vaig fer El cirerer de flors grises. És un dels meus principals treballs. Em vaig inspirar en un cirerer de 1300 anys que vaig descobrir per atzar el 1969 (…) Amb la meva germana petita com a companya pel projecte, pensàvem utilitzar els seus poemes per fer una pel·lícula breu com una espècie de peça musical que cantés les lloances de l’arbre. Però va caure malalta, era un càncer, i va morir exactament un any després” (…).”Després de la seva mort, el pla musical inicial va desaparèixer i em vaig sentir fortament atreta per l’atmosfera fascinant del cirerer. Mentre conversava amb l’arbre, vaig intentar captar el seu aspecte en cadascuna de les quatre estacions. Un any hauria estat suficient per filmar quatre temporades, però el rodatge va durar dos anys i mig. No tenia molt temps lliure. Vaig necessitar un any i mig més per acabar una pel·lícula que només dura 43 minuts. Quan la vaig fer, pensava ‘no passa res si ningú no la veu. Faré el que em doni la gana’. Per a algú com jo, que havia passat anys fent pel·lícules per a Iwanami, es va convertir en un acte de recerca de mi mateixa”.
(Extractes d’Entretiens, témoignages, commentaires, per Teresa Marcos i Ricardo Matos Cabo, revista Débordements, octubre 2022).
