Converses
CONVERSES
LAILA PAKALNINA
Conversa entre la cineasta letona Laila Pakalnina i la programadora Mariana Hristova, especialitzada en cinema d’Europa de l’Est. Comprar entrades
Lloc: Filmoteca de Catalunya Data: dissabte 23/2 a les 18:00
Laila Pakalnina (Liepāja, RSS de Letònia, 1962) és una cineasta letona. Graduada en direcció a l’Institut Superior de Cinematografia de l’Estat (VGIK) a Moscou el 1991, va acabar els estudis amb el curtmetratge The Linen que donaria peu a una reputada trilogia junt amb The Ferry i The Mail. Des d’ençà, ha creat una prolífica carrera, realitzant una quarantena de films sent la majoria d’ells documentals, però també endinsant-se en relats de ficció. Sempre amb un peu al costat alternatiu de la producció, fent pel·lícules de totes les duracions (curtmetratges, migmetratges i llargmetratges) la seva mirada singular, insòlita, sovint divertida, és una genuïna creació artística que sobrevola fronteres per expressar els seus sentiments i pensaments.
Mariana Hristova és crítica de cinema, periodista cultural i programadora búlgara especialitzada al cinema dels països Balcànics i d’Europa de l’Est. Així mateix, s’interessa pel cinema d’avantguarda, amateur i subrepresentat. Col·labora amb Cineuropa, Talking Shorts, Klassiki Journal i a la pàgina web de la societat cinematogràfica búlgara Filmsociety.bg. Va rebre el Premi de la Crítica Cinematogràfica atorgat per la pàgina del cinema balcànic Altcine.com. És membre de FIPRESCI i delegada de l’associació internacional Camira per a Bulgària. També forma part del comitè de selecció del Festival Internacional de Documental de Sheffield – SIDF.
A PROPÒSIT D'AL DJANAT
Presentació de la projecció d’Al Djanat a càrrec de la docent de la Universitat de Barcelona Myriam Mallart. Comprar entrades
Lloc: Filmoteca de Catalunya Data: dijous 22/2 a les 18:00
Myriam Mallart és doctora en Filologia francesa per la Universitat de Barcelona i professora lectora de Llengües i Literatures modernes i del Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals (CRIC) de la Universitat de Barcelona. També és investigadora del grup de recerca GRC Creació i pensament de les dones i del Projecte GIMA: Gènere, imatge i materialitat en la cultura literària de la modernitat (1880s-1930s). El seu treball gira entorn de la qüestió de l’alteritat i de les escriptures de la història des d’una perspectiva de gènere en la literatura francòfona africana. Ha participat en congressos i publicat diferents articles sobre l’escriptora de Camerun Léonora Miano, com ara Léonora Miano: escribir la historia desde la frontera. La imaginación como fábrica de creación de una historia decolonial (Dykinson, 2023), Le train décolonial de Katiopa dans Rouge impératrice de Léonora Miano (Éditions Le Manuscrit, 2023). Darrerament, la seva recerca se centra en el teatre escrit per dones a l’Àfrica francòfona, i ha publicat un estudi sobre el panorama teatral al Senegal en S’exhiber au théâtre: l’émergence de dramaturges sénégalaises (Çédille, 2023).
Chloé Aïcha Boro va néixer a Degougou, Burkina Faso. Després de llicenciar-se en Literatura, va començar la seva carrera com a periodista a la premsa escrita, abans de dedicar-se a l’audiovisual. Va guanyar el Premi Galian el 2005 com a presentadora del programa TV Koodo. El 2006, va publicar la seva primera novel·la Paroles d’orphelines, (L’Harmattan) d’inspiració autobiogràfica. El 2012, instal·lada a França, inicia la seva obra com a realitzadora amb el curtmetratge Sur les traces de Salimata, seguit dels llargmetratges Farafin Ko (2014), France-Aurevoir (2017) i Le Loup d’or de Balolé (2019), sent la primera dona a guanyar el premi al millor documental a l’històric FESPACO, el Festival Panafricà d’Ouagadougou. El 2018 va publicar la seva segona novel·la, Notre djihad intérieur (Les Éditions La Bruyère) i el 2023 va estrenar el seu quart llargmetratge documental, Al Djanat.