Després de la desintegració de l’URSS, ens trobem de nou mirant cap a la cantonada de la Unió Europea, a la guerra d’Ucraïna i el divers espai postsoviètic, només per donar-nos compte del nostre desconeixement. Els països bàltics van ser, probablement, els menys sovietitzats d’aquell territori en termes d’influència cultural. Així doncs, no és estrany que Letònia, cinematogràficament, ja als anys 60 comencés la seva emancipació estilística del realisme socialista. L’anomenada Escola de Cinema Documental Poètic de Riga es va concebre plantejant la recerca de la bellesa artística en la realitat, deixant enrere la direcció escènica i l’estètica dels noticiaris.

La primera part d’aquesta sessió està dedicada a l’Escola de Riga i mostra el seu desenvolupament des dels primers intents reeixits de trencar amb les normes del realisme socialista (Uldis Brauns), passant per una aproximació poc habitual per revisitar els traumes històrics (Ansis Epners) fins a unes experimentacions valentes i audaces amb la forma (Herz Frank). La segona part presenta alguns dels primers curts de Laila Pakalnina, qui ha heretat i adoptat el vessant poètic de l’escola de Riga, però desenvolupant un ull encara més curiós pels miracles quotidians. Programat per Mariana Hristova.

Amb la presència de Laila Pakalnina.

Primera sessió: dijous 22/2, 18:00, Filmoteca de Catalunya. Presentació a càrrec de l’autora.

Comprar entrades

Segona sessió: dissabte 24/2, 18:00, Filmoteca de Catalunya. Projecció i conversa entre l’autora i Mariana Hristova. Comprar entrades

Durada de la sessió: 102′

Strādnieks (The Worker)

Uldis Brauns. RSS de Letònia, 1963. Durada: 10′. Idioma: letó, subtítols en català.

‘The worker’ se centra en la imatge abstracta de la figura del treballador. El comentari en off descriu el significat del treball en el context soviètic: el paper i la importància de cada individu. La fusió d’un vell dipòsit a la fundició serveix com a metàfora de la pau que permet que tots els treballadors es dediquin plenament a la construcció productiva. Una peça semi-propagandística, encara relacionada amb el realisme socialista, però que utilitza un llenguatge cinematogràfic distintiu de composició precisa de fotogrames, alhora que aplica una interacció entre so i imatge. Brauns és considerat el pioner del que es va conèixer com l’estil poètic de l’escola de Riga.

Polden (Midday)

Herz Frank. RSS de Letònia, 1965. Durada: 15′. Sense paraules.

Aquest retrat humorístic, rodat simultàniament amb quatre càmeres, és un dels primers curts independents d’Herz Frank, probablement la figura més emblemàtica de l’Escola de Riga. Igual que ‘The worker’ està ambientat en una obra, però el plantejament és ben diferent: el focus es troba en els músics que actuen al recinte de la fàbrica durant el descans dels treballadors, el que suposa més espontaneïtat i frivolitat en l’observació dels personatges.

Dzīvs (Alive)

Ansis Epners. RSS de Letònia, 1970. Durada: 10′. Idioma: letó, subtítols català.

La pel·lícula es remunta a la història però des de la torre d’observació del present, tot experimentant amb les emocions i reaccions dels participants. És una provocació, inspirada en les cròniques de la Segona Guerra Mundial. El professor d’història Arnolds Cīrulis porta els alumnes de l’institut de Džukste al bosc on 178 residents del barri de Jelgava van ser afusellats el 1941. Els mostra com va ser i els revela un secret.

Vecāks par 10 minūtēm (Ten minutes older)

Herz Frank. RSS de Letònia, 1978. Durada: 10′. Sense paraules.

‘Ten minutes older’ és la pel·lícula més coneguda i distintiva d’Herz Frank, i també és una fita en la història del cinema documental. Durant deu minuts sencers, la càmera no abandona mai la cara d’un nen petit que mira un espectacle de titelles. Només observant el seu rostre, l’espectador experimenta la lluita entre el bé i el mal en aquesta ànima jove, conflicte que el fa deu minuts més gran, experimentat i emocionalment madur.

Vela (The Linen)

Laila Pakalnina. Letònia, 1991. Durada: 10′. Sense paraules.

Una dissertació silenciosa sobre la vida quotidiana d’un camioner que lliura roba neta a un hospital infantil. Descarrega els llençols i els reparteix entre els barris, on es desenvolupen petits i apassionants drames de vida i mort. I cada dia és la mateixa història.

Pasts (The Mail)

Laila Pakalnina. Letònia, 1995. Durada: 21′. Sense paraules.

El matí comença amb el correu, com és costum. Fem una ullada a les coses habituals, els moviments habituals, la vida habitual. ‘The mail’, així com ‘The linen’, de manera semblant a ‘The Worker’ i ‘Midday’, ens convida a observar un dia de treball, però amb una mirada lliure de lents ideològiques. Ofereix una visió atmosfèrica i realista dels primers anys, els més difícils, de la transició després del col·lapse soviètic.

Prāmis (The Ferry)

Laila Pakalnina. Letònia, 1996. Durada: 16′. Sense paraules.

Fins fa poc un ferri ple de gent connectava Druya (Bielorússia) i Piedruja (Letònia), independentment del clima o de les condicions de l’aigua. Ara hi ha una frontera entre dos estats independents, però aquí no es veu cap pas fronterer. Què passa quan el ferri ja no travessa l’aigua? Res, ja no passa res. Només queda un soldat allà i no es mou.

Papa Gena

Laila Pakalnina. Letònia, 2001. Durada: 10′. Sense paraules.

La ciutat és un lloc frenètic i cal una raó per demanar a la gent que s’aturi un moment davant de la càmera. El pretext són alguns fragments de “La flauta màgica” de Mozart. Diversitat de ciutadans escolten. En el seu impuls d’observar les reaccions d’una altra persona mentre experimenta una obra d’art, ‘Papa Gena’ entra en un diàleg lúdic amb ‘Ten Minutes Older’ de Herz Frank.